És sense dubte una obra potent, escrita per als focs d'artifici del Rei Jorge II del Regne Unit per Georg Friedrich Händel el 1749. El motiu de la celebració va ser el final de la Guerra de Successió Austríaca i la signatura del tractat d'Aquisgrà. El nombre de catàleg de l'obra és HWV351. Els músics van ser situats en un edifici especialment construït per a l'ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. Els focs artificials no van resultar al final tan satisfactoris com la música en si mateixa pel fet que l'enorme construcció de fusta va començar cremar, provocant, entre altres coses, la caiguda d'un baix relleu del rei. No obstant això, la composició havia estat interpretada públicament sis dies abans, el 21 d'abril, en un assaig general públic en els jardins Vauxhall amb gran èxit: van acudir més de dotze mil persones, causant un embús de carruatges sobre el pont de Londres que va durar tres hores. La partitura orginal va ser composta per a una gran orquestra que incloïa 24 oboès, dotze fagots (incloent un contrafagot), nou trompetes, nou trompes, tres parells de timbals i un nombre no especificat de caixes. La versió més habitualment interpretada avui dia, per a un conjunt de corda i vent més tradicional, va ser adaptada pel propi Haendel per ser interpretada a l'Hospital de Expòsits de Londres. A aquesta versió correspon l'única partitura autògrafa existent.
21/9/12
La Réjouissance de Handel
Enguany tenim programat de partida La Réjouissance de Handel... una petita mostra de com sóna i el link a les partitures dels diferents instruments orquestrals.
És sense dubte una obra potent, escrita per als focs d'artifici del Rei Jorge II del Regne Unit per Georg Friedrich Händel el 1749. El motiu de la celebració va ser el final de la Guerra de Successió Austríaca i la signatura del tractat d'Aquisgrà. El nombre de catàleg de l'obra és HWV351. Els músics van ser situats en un edifici especialment construït per a l'ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. Els focs artificials no van resultar al final tan satisfactoris com la música en si mateixa pel fet que l'enorme construcció de fusta va començar cremar, provocant, entre altres coses, la caiguda d'un baix relleu del rei. No obstant això, la composició havia estat interpretada públicament sis dies abans, el 21 d'abril, en un assaig general públic en els jardins Vauxhall amb gran èxit: van acudir més de dotze mil persones, causant un embús de carruatges sobre el pont de Londres que va durar tres hores. La partitura orginal va ser composta per a una gran orquestra que incloïa 24 oboès, dotze fagots (incloent un contrafagot), nou trompetes, nou trompes, tres parells de timbals i un nombre no especificat de caixes. La versió més habitualment interpretada avui dia, per a un conjunt de corda i vent més tradicional, va ser adaptada pel propi Haendel per ser interpretada a l'Hospital de Expòsits de Londres. A aquesta versió correspon l'única partitura autògrafa existent.
És sense dubte una obra potent, escrita per als focs d'artifici del Rei Jorge II del Regne Unit per Georg Friedrich Händel el 1749. El motiu de la celebració va ser el final de la Guerra de Successió Austríaca i la signatura del tractat d'Aquisgrà. El nombre de catàleg de l'obra és HWV351. Els músics van ser situats en un edifici especialment construït per a l'ocasió i dissenyat pel decorador i arquitecte Giovanni Niccolo Servandoni. Els focs artificials no van resultar al final tan satisfactoris com la música en si mateixa pel fet que l'enorme construcció de fusta va començar cremar, provocant, entre altres coses, la caiguda d'un baix relleu del rei. No obstant això, la composició havia estat interpretada públicament sis dies abans, el 21 d'abril, en un assaig general públic en els jardins Vauxhall amb gran èxit: van acudir més de dotze mil persones, causant un embús de carruatges sobre el pont de Londres que va durar tres hores. La partitura orginal va ser composta per a una gran orquestra que incloïa 24 oboès, dotze fagots (incloent un contrafagot), nou trompetes, nou trompes, tres parells de timbals i un nombre no especificat de caixes. La versió més habitualment interpretada avui dia, per a un conjunt de corda i vent més tradicional, va ser adaptada pel propi Haendel per ser interpretada a l'Hospital de Expòsits de Londres. A aquesta versió correspon l'única partitura autògrafa existent.
